(Extretes de les presentacions de M. Mercè Cuartiella a a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i a la Llibreria 22 de Girona)
D’entre la setantena de composicions que podem trobar a Auca de mi mateix, el poemari de Carles Fages de Climent, diverses són les que ens parlen de la memòria familiar i col·lectiva i d’un cert escepticisme que provoca el pas del temps, dos temes cabdals d’aquest recull en clau poètica, escrit al caliu de l’experiència vital de l’autor.
El paisatge concret de l’Empordà i el reconeixement d’una tradició a la qual ens relliguem per entendre ben bé qui som és matèria de diverses composicions, com ara “Oda a la casa vella”, dedicada a la casa pairal de la Selva o “Faré la vetlla sol…”, on l’autor repassa els avantpassats a través d’un seguit de vells retrats. La nissaga del poeta està present en molts dels versos, que aprofundeixen en el coneixement propi a través de les claus del territori i la família.
Auca de mi mateix, de Carles Fages de Climent
Altres poemes han estat escrits des de l’estoïcisme que comporta fer-se gran. En el poema “La coma”, Fages ens planteja com el pas del temps tenyeix d’un cert desencantament la nostra existència (“El pes dels anys em torna el riure lent”) o en el poema “Sense títol” fantasieja amb el que passaria si morís en aquell mateix moment i acaba per concloure que, després de la seva desaparició “la mar seguiria verdosa i el cel, blau”. Aquesta resposta demolidora del paisatge que no s’immuta davant la nostra extinció, tan previsible com insignificant, ens dóna la mesura d’aquest desencís.
A més d’aquests temes, amb els quals Fages connecta directament amb els lectors a través d’experiències comunes, podem trobar-ne d’altres com ara els reconeixement dels mestres en l’art poètic o la temàtica amorosa, transversal en la seva obra.
Auca de mi mateix, que acaba de veure la llum a Brau Edicions, amb introducció i notes de Jordi Pla, ens ofereix un interessant retrat en clau poètica del seu autor, pintat amb una paleta rica i variada de temes que l’emocionen i el commouen. No us la deixeu perdre.
