M’agraden les fotos antigues. Sempre penso què rumiaven, els ulls en blanc i negre que em contemplen des d’aquestes finestres al passat; em pregunto quines inquietuds animaven, en el moment de la instantània, aquells que van quedar immortalitzats en el petit requadre de cartolina que ha servit de pont entre ells i nosaltres, que els contemplem des de la posteritat.
En aquesta fotografia, Carles Fages de Climent té un posat sorneguer. És habitual en ell, tampoc ens ha d’estranyar. Recita alguna cosa, té obert a la mà un quadern o un llibre, no es distingeix ben bé què, i està dret davant d’un micròfon; s’adreça, per tant, a un auditori que no veiem i en el qual ens convertim, en recuperar al poeta a través de la imatge. Segurament diu alguna cosa als que l’escolten en el moment en què es va fer la foto, perquè Fages no mira el paper, sinó el públic, i gasta un mig somriure que li coneixien prou bé els seus habituals.
Fages de Climent, a una celebració nadalenca, als anys 50
Al darrere hi té un estel brillant, probablement platejat i uns llums petits i brillants, d’aquells de garlanda nadalenca o que podria ser, per la disposició, que definissin la silueta d’un avet guarnit. Això ens el situa en context i ens podem imaginar una vetllada de mitjan o finals d’un desembre congelat, per concordar amb la tradició, en el qual potser llegia els versos d’ “Albada nadalenca” o algun altre fragment del Poema dels tres reis. El gest és distès i la barba retallada ens amaga una mica el rictus de la boca, que podem intuir en els plecs de les galtes enriolades i sembla que un xic reticents.
M’agrada pensar, més aviat inventant una mica, que potser, entre ironies i facècies, el poeta estava felicitant les festes de Nadal al grup d’amics, coneguts i saludats que se l’escoltava i que li coneixien l’humor i l’estil. I m’agrada imaginar també que, conscient que era retratat en aquell precís moment, intuïa que la seva felicitació s’estendria més enllà de l’espai i el temps, cada cop que algú contemplés aquesta imatge en els temps a venir.
Bon Nadal, doncs, de part del poeta!
M. Mercè Cuartiella, escriptora
