“A les Memòries de Fages de Climent, el lector hi trobarà ironies, sarcasmes i inclús crueltats excel·lents, episodis ingenus i petulants, un sentit de l’humor que pot deixar indiferent els que no combreguin amb la fúria ambiental de l’Empordà, els fragments del retrat d’un hereu rural que es va anar empobrint per no empetitir el patrimoni, la consciència d’un home que no va voler perdre mai de vista la voluntat d’existir i de preservar la memòria del seu llinatge i de la seva terra natal, la vocació d’un home que va viure –i escriure- com si no volgués ni pogués deixar de fer literatura, o com si visqués en l’exaltació d’un personatge que s’havia construït del tot i ja no li fos possible habitar fora d’ell, com si pensés que la seva acció mínima i local esdevenia d’immediat una part important de la història –o com si hagués habitat en l’àmbit incert de l’esperit i la ficció”
“Una sobretaula feliç” (fragment). Ponç Puigdevall, Quadern d’El País, 5 de març de 2015
”De vegades hom es pregunta per què aquell escriptor se’n va fer. Quan va sentir la vocació, per què s’hi va consagrar, a despit de quines altres crides. I la necessitat d’escriure sovint neix quan s’entra en contacte amb el Misteri. Neix, doncs, d’una voluntat de comprensió.
Pel que fa al poeta, dramaturg i escriptor Carles Fages de Climent ara tenim una part de la resposta. Aristòcrata des dels quatre punts cardinals familiars, neix i creix en un ambient senyorial i estrany, tan antic com el paisatge, gairebé màgic. L’Empordà i les nissagues, els costums i les creences, tot plegat esdevé la sopa primordial que ferirà de lletra el jove Fages. Tot l’interpel·la, des d’un estol d’estornells, passant pels esbramecs dels mossos de la finca fins als meandres fumosos de la Muga”.
“La sal de la vida” (fragment). Adrià Pujol. Revista de Girona, març-abril 2015
“Memòries” de Carles Fages de Climent
“La lectura del text contribueix a oferir una idea més complexa de Fages de Climent, sovint víctima d’un poc matisat encasellament personal, ideològic i literari. L’escriptor parla amb gran admiració de Gassol i també de Jaume Compte, fill de Castelló d’Empúries, que va participar al complot del Garraf contra Alfons XIII i va morir als fets d’octubre de 1934. No són les amistats que hom esperaria d’una persona afí al franquisme que parla amb admiració de Mussolini, però és la mateixa persona que també practica una adhesió constant a la llengua catalana, s’adscriu al catalanisme i no estalvia crítiques a destacats dirigents de la dictadura. Sens dubte, Fages fou una persona especial, cosa que traspua a les Memòries”.
“Confessions contra la solitud” (fragment). Pere Torra. Revista Caràcters, maig 2015
