Empòrion, la de les tres muralles

Empòrion, la de les tres muralles

Empòrion La De Les Tres Muralles

 Per a la segona edició d’Empòrion, la de les tres muralles que Brau Edicions va treure al mercat el febrer de 2014, Santi Vila va escriure el pròleg que trobareu a continuació i que analitza alguns dels aspectes de l’obra i del poeta:

A l’origen, la ciutat. Des de temps immemorials i fins als nostres dies, la ciutat és el lloc físic on es materialitzen les il·lusions i expectatives de progrés personal i col·lectiu de la major part de la humanitat. La ciutat és sempre on passen coses. D’aquí l’esperança infinita amb què alguns la somien; d’aquí també els recels i les pors amb què molts altres se la miren. A Catalunya, d’ençà dels noucentistes la ciutat “obra mestra de l’esperit grec”, “origen històric de la civilització”, encarna no només un ideal estètic, sinó també i principalment un veritable projecte de civilitat, polític i social que, de fet, encara avui perseguim.

 A Empòrion, la ciutat de les tres muralles, Carles Fages de Climent escriu un original divertiment teatral ambientat a la nostra primera ciutat, Empúries, on en aquest cas fantasiosament la convivència entre indiquetes, foceus i romans del segle ii aC s’hauria fonamentat, si no entrem en detalls, en el respecte mutu i la cultura del pacte.

 En un home com Fages de Climent, l’ambientació de la seva darrera obra teatral a Empúries no és gratuïta. Empúries és mercat i és intercanvi d’idees i de valors; és ciutat, que vol dir civilitat i progrés. És Empordà, terra de pas i de síntesi, de pastors i de sirenes. Finalment, com es van ocupar de reivindicar Puig i Cadafalch i els homes de la Mancomunitat des de la Junta de Museus, el jaciment d’Empúries és la història i l’origen de Catalunya, nació mediterrània d’arrel nítidament clàssica i de vocació marcadament urbana.

Coberta d'Empòrion, la de les tres muralles

Coberta d’Empòrion, la de les tres muralles

 Empòrion, la ciutat de les tres muralles se m’apareix com una veritable delícia almenys per tres raons. En primer lloc, perquè és una veritable peça èpica. Encara que sorneguers i pragmàtics fins a la comicitat, en el fons indiquetes, grecs i romans actuen i guerregen sempre infatigables i lleials als seus costums i tradicions. A més, davant de circumstàncies extremes o enfront dels grans moments de la història, sempre romanen fidels als ideals que els són propis, tot fent aflorar una noblesa especial, reservada només als grans homes que saben fins i tot fer de la renúncia la manifestació suprema de l’amor. Segonament, aquesta és una obra interessant per la seva clara vocació ètica. En el text, Fages de Climent reivindica insistentment la cultura del pacte, basada en una vella idiosincràsia liberal, tolerant i respectuosa amb el tarannà de cadascú per molt distint que sigui del propi. Monàrquics o republicans “tots som / bilaterals, / i federals, / sinal·lagmàtics, commutatius”, canten els cors dels grecs i indiquetes, parafrasejant la vella màxima proudhoniana. Finalment, aquesta és una peça estètica. Aquesta és una obra divertida, que no vol dir frívola, sòlidament embellida amb citacions clàssiques i documentació històrica, amb un llenguatge acurat, precís i concís però ric d’adjectius i de picades d’ullet al llegendari i la geografia locals.

 Per a un empordanès com cal, que és el que procura ser —sempre que li convé— qui us escriu aquestes ratlles, hi ha un darrer aspecte del text que llegireu absolutament rellevant i que especialment en els temps que ens toquen viure no us ha de passar desapercebut: el seu bon humor i, molt especialment, el seu to burleta i descregut amb les posicions dels altres i encara més, si és possible, amb les pròpies. Així, com li adverteix el triumvir foceu a Marc Porci Cató: “Cònsol, la gent del país / sol tenir una virtut rara: riu de tot i de tothom / i es decideix a fer gatzara / i, mentre plora pels ulls, / amb els llavis riu encara.” Si ni Fages de Climent, el poeta més dissortat de Catalunya, no va perdre mai les ganes de riure, com ho hauríem de fer la generació de catalans més afortunats que hem poblat aquesta terra d’ençà dels temps d’Empòrion?

 En l’any de la commemoració del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat hem cregut oportú donar suport a aquesta deliciosa i modesta reedició d’Empòrion, la ciutat de les tres muralles perquè en ella hi trobareu qui som i d’on venim o, si més no, quina és la representació sobre la nostra identitat i els nostres orígens en la qual la cultura del catalanisme ens sentim més confortables, almenys d’ençà dels noucentistes. Confio que l’obra que llegireu, a més de divertir-vos, us desperti la curiositat sobre la història del fer urbà a casa nostra i, molt especialment, sobre el que li dóna sentit cívic i polític, que, com acaba de recordar Bill de Blasio, el nou i flamant alcalde de Nova York, a la seva presa de possessió, no és altre que la seva capacitat de generar progrés i llibertat per al conjunt de la ciutadania”.

Santi Vila

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.