La gent que ens tracta i ens aprecia sovint ens coneix millor del que creiem, i les seves paraules, moltes vegades, ens qualifiquen amb certesa. Us oferim en aquest post tres visions de tres escriptors que van conèixer el nostre poeta i que en van parlar, cadascun des del seu punt de vista. Totes les cites han estat extretes de diversos articles del volum Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l’Empordà, (Brau Edicions, 2002) i ens ofereixen visions complementàries del nostre autor empordanès.
Home de somriure fàcil, paraula oportuna i enginy esmolat, llegia amb eufòria l’epigrama acabat de brescar amb la sornegueria pròpia de qui sap que l’encerta, programava el poema que havia d’enviar els darrers Jocs Florals, la conferència compromesa amb els uns i els altres, l’article que li calia escriure, el sonet que es proposava polir i l’anècdota que afegiria a les Memòries.
Montserrat Vayreda, escriptora
Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de l’Empordà
La intel·ligència, el ràpid enginy i la fecunditat espiritual de Carles Fages de Climent eren llegendàries. La seva vasta cultura clàssica i una autèntica finor congènita que matisava les frases més trivials feien del poeta un bon conversador, un agradable company de taula.
Narcís Pijoan, periodista i escriptor
En Fages era realment la pura estampa d’un fugitiu del vent. Fins i tot quan entrà al bar aquest s’omplí de tramuntana i una esgarrifança de fred recorregué la clientela. Els seus ulls brillaven amb aquest llampecs irònics que els anys havien endurit.
Domènec Moli, escriptor i editor
