Fages empresari

Fages empresari

La Selva de Mar

Amb motiu de l’any Fages de Climent, hem tingut la sort de poder assistir a múltiples actes de molt diversa índole; alguns, la majoria, ens han parlat de diferents facetes de l’obra del poeta, però també n’hi ha hagut d’altres que ens han retratat aspectes diferents del nostre autor, com ara la seva vessant d’empresari. El passat mes de juliol, a La Selva de Mar, l’empordanòleg Josep M. Dacosta, a més d’una interessant dissertació sobre  Somni del cap de Creus, va muntar un col·loqui distès amb Jordi Roig, antic col·laborador de Fages a La boîte, l’establiment selvatà que el poeta regentà durant alguns anys i on Roig hi feia de cambrer. Al caliu de les preguntes de Dacosta, el seu interlocutor desgranà per als assistents un grapat de records d’aquells anys. Us oferim una petita crònica d’algunes de les coses que s’hi van dir.

Als anys 60, Fages de Climent va convertir el celler de la plaça de Selva de Mar, propietat seva, en La boite, un establiment pioner a la Costa Brava, visitat per Dalí i per altres personatges singulars. Eren anys on la nevera encara era de fusta i en el quals Roig havia d’anar al Port a buscar la imprescindible barra del gel per refrescar les ampolles. Al celler s’hi despatxava vi i altres begudes i això propiciava, de tant en tant, comentaris de Fages que el cambrer recordà, com ara la seva afirmació: “Jo bec abans que em vingui set, perquè si em ve set, bec el doble”.

el local de la Boîte

el local de la Boîte

 

Quan Dalí, amic del poeta, anunciava la seva visita, venia gent de tot arreu. Durant un temps s’hi feren exposicions de pintura col·lectiva on es podia veure obra de prestigiosos pintors, Tharrats, López del Valle, Mussons o els germans Pitxot entre ells. Tant l’alcalde com el capellà, autoritats visibles del moment, volien fer tancar el local, argüint algunes queixes dels veïns i aquesta qüestió va provocar no pocs contrastos d’opinió entre el poder religiós o civil i el nostre poeta.

Roig començà per explicar que ell, al celler, hi anava principalment a aprendre i a continuació contà algunes anècdotes divertides com ara que corria la brama que es practicava sexe dins les botes i venien molts marits a veure si pescaven alguna cosa. A Dacosta, ràpid i agut, li van venir a la ment uns versos de Fages, que va citar tot seguit: “L’amor és una sageta que entra pels ulls i surt per la bragueta”.

També recordà Roig que la Guardia Civil visitava de vegades el local, advertida per certs rumors que asseguraven que hi circulava droga; a les exclamacions preocupades del cambrer per si les forces de l’ordre públic els farien tancar, el poeta responia: “Ells mateixos ens fan la propaganda. La gent és curiosa i vindrà a mirar què passa”. En una altra ocasió, tot parlant de la fama i els diners, Fages va sentenciar: “Perquè es recordin de tu, has de quedar a deure a algú, perquè si pagues, t’obliden” .

Les facècies i acudits que rememorà Roig van fer somriure el públic i van mostrar als assistents un Fages més humà i proper, algú que, a més de poeta, era també un home divertit, sorneguer i amb una particular visió respecte als negocis i l’economia.

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.