Voler incloure en aquest post dedicat a Carles Fages de Climent un poema de circumstàncies, però inèdit, del mestre empordanès m’obliga a confessar un pecat de joventut que espero que em sabran perdonar.
Era la primavera de 1965. Tres amics vàrem decidir editar —fer imprimir seria més exacte— un opuscle de quatre pàgines de color crema on hi havia una introducció explicativa, dues il·lustracions amb el nom de “Trenta-tres claps” i quatre poemes. L’il·lustrador era Josep Maria Joan Rosa, que no cal presentar, el teòric era el professor de literatura Xavier Fages Gironella i l’autor dels poemes —disculpin les molèsties— era un servidor.
Satisfets de la proesa es va organitzar una presentació lectura a la sala posterior de la cafeteria Astoria de dalt de la Rambla, acte al qual va assistir Carles Fages de Climent, segurament convidat pel seu parent, que actuava de presentador i prologuista.
En acabar l’acte, Carles Fages, entusiasmat —o potser no—, va improvisar, amb la facilitat creadora que el caracteritzava, un petit poema destinat a glossar la meva vena poètica. Aquest poema restà extraviat durant anys, entremig dels molts exemplars no repartits de l’opuscle esmentat. Finalment l’he retrobat.
Diu així :
Mentre algú qui es diu Vayreda
pinti fajol o panotxa
o el folc que beli a la cleda,
la font, el cà i la masia
i un (…)* i un (…) *
i una torre mig romànica amb un batall i una clotxa
de l’Empordà a la Garrotxa
hi haurà un raig de poesia.
Transcripció de Lo Gaiter de la Muga
Poema original de Fages de Climent escrit a l’Astoria
Després aquell acte va continuar amb un vessant més lúdic en un local veí de la plaça de les Patates que es deia La Cueva de Luis Candelas, on segurament es va brindar pels nous “artistes”. Però el poema fou escrit abans. A l’Astoria.
Parafrasejant aquest famós Gaiter empordanès, en el meu cas podríem dir:
Carles Fages de Climent fou un excel·lent poeta
però en canvi fracassà quan exercí de profeta.
Eduard Puig Vayreda
(*) paraules il·legibles a l’original
