Dues són les novetats d’obra fagesiana que aquest Sant Jordi podem trobar a les parades de la nostra festa del llibre i que no havien vist la llum encara.
D’una banda, Els meus difunts, amb edició a càrrec de Narcís Garolera, és una obra que complementa, juntament amb Memòries i Auca de mi mateix la trilogia memorialística del poeta i en la qual l’autor recorda persones que li eren properes i que ja han traspassat. El volum el componen els records familiars -la part més extensa-, els interessants retrats dels amics (Brunet, Esclasans, Roure…) i l’evocació de personatges del món de la política i de les lletres (Cambó, Ors, Rahola…), que aporten un valuós testimoniatge de l’època de l’escriptor empordanès. Conté un apèndix amb textos de Fages i d’altres autors, que s’esmenten en el llibre, una bona part d’ells inèdits.
Els meus difunts i La capsa de música
Per als que prefereixen una obra més de ficció, hem recuperat la peça teatral La capsa de música, amb edició a càrrec de Joan Ferrerós, que ens explica la història d’uns personatges que s’estan en un poble indeterminat de la Costa Brava, exactament en una caseta que tots anomenen “la capsa de música”, propera però separada d’un petit poble de pescadors, a la dècada de 1930. Els protagonistes, gent de món, són una dona encara jove i bella, i dos adolescents, un xicot violinista de disset anys i una precoç noia de tretze. Completa el grup un enigmàtic foraster que els visita un cop l’any. L’obra, de to i registre noucentisme, juga amb les relacions poc clares que tenen els personatges entre sí i en les quals hi juga un important paper l’incest, el destí, la música i la ironia.
Dues propostes per a aquest Sant Jordi on podem, alhora que recuperem els nostres clàssics, gaudir de dos volums inèdits de Carles Fages de Climent, precisament aquest any en què celebrem el 50è aniversari de la seva mort.
