Fages a vegades anomena tragèdia a aquest drama o, més precisament, comèdia burgesa. Distribuïda en dos actes, l’acció es desenvolupa probablement als anys trenta del segle passat en una caseta –“la capsa de música”– ubicada presumptament en el fragment “gironí” del litoral català. Els protagonistes principals són Gertrudis, una dona jove, guapa, llicenciada en lletres, cosmopolita, culta i que, fins a l’arribada a la costa, havia portat una vida mundana; probablement és la tia dels dos joves que viuen amb ella a “la capsa”, tot i que algunes intermitències ens la insinuen com a hipotètica mare de la més petita… o de tots dos. El noi, Francesc, té 17 anys i és violinista, i sa germana -o mitja germana- es diu Doia, és a dir Rosalia com és anomenada alguna vegada; malgrat els 13 anys que té és precoç en tots els sentits. Per completar el gruppo di famiglia in un externo, un enigmàtic Foraster, exquisit home de món al servei d’un suposat ministre plenipotenciari alemany, els visita una vegada l’any. Després hi ha la resta de comparses.
El mobiliari intel·lectual, costumista, lingüístic i humà de l’obra en general són identificables amb el noucentisme i Fages ens regala sovint expressions com ara “tinc la cambra encarregada; ara mateix he comissionat a l’Andreu, el pescador, de prevenir la patrona”. El drama presenta afinitats amb la comèdia contemporània d’ambientació burgesa de Carles Soldevila o de Josep M. de Sagarra, així com amb el món dels urbanites, els estiuejants, etc., de moltes de les glosses d’Eugeni dOrs.
La capsa de música
La casa que habiten els protagonistes ran de mar és una mena d’illa de civilització voltada de l’espai dels altres -el poble de pescadors- i de la “natura”. Un dia van arribar d’Escòcia, van transformar una cabana en un habitatge i de seguida van conformar un nucli d’elegància, cultura i cosmopolitisme al mig d’un context vulgar, d’horitzó proper, de vol gallinaci; s’hi endevina el ressò d’Ibsen, sobretot quan les criatures de La capsa de música constaten la seva superioritat moral respecte als altres, regularment mediocres. L’atracció eròtica que provoca Gertrudis a Francesc, dos personatges joves i bells, hi és present fins a la resolució, cap al final: és el sentiment d’incest, que ja l’havia explorat Fages a La dama d’Aragó.
Consideracions sobre l’anglicanisme, la concepció de Déu i de la Providència, el destí, el relativisme, la valoració de l’art musical… s’hi fan presents i, tractant-se de Fages, no podien fallar-hi ironia i comicitat a l’hora d’analitzar els costums; només un episodi: Francesc, explicant xafarderies del poble, diu que “la nostra respectable primera autoritat municipal va sorprendre la seva pròpia muller amb un estiuejant. Doncs, bé, la família d’ella li ha fet veure a l’alcalde que sofria al·lucinacions i l’han portat a Girona, pobre home, a consultar un especialista.”
Joan Ferrerós
curador de l’obra de Fages de Climent
