L’any 1978, Montserrat Vayreda va emprendre el projecte de fer un retrat detallat i minuciós de tots els pobles de l’Alt Empordà. Coneixedora profunda del territori, de tots els camins i caminois, de les basíliques i les ermites, de les viles i dels masos, la poetessa va començar un viatge per la comarca que es va perllongar al llarg de dotze anys. Els seus detallats apunts, convenientment redactats i acompanyats de desenes d’il·lustracions es van publicar en unes acurades carpetes que, editades i distribuïdes per subscripció, van arribar a un selecte grup de lectors; aquest material literari, artístic i etnogràfic d’enorme valor ara està en procés de reedició[1].
Quan a inicis dels any vuitanta Vayreda visita Castelló d’Empúries i li dedica un extens capítol, ha de fer una especial aturada a la casa del poeta:
“A l’altre costat del carrer (…) s’alça la pairal dels Climent, branca materna del poeta Carles Fages. Té set balconades a la primera planta i cinc de més petites a la segona. Al costat del portal, i encaixada a la paret, hi ha una placa commemorativa que diu: “En aquesta pairal del Climent, visqué Carles Fages de Climent i de Climent de Contreras, el poeta de l’Empordà 1902-1968.”
La referència no es pot aturar aquí; la poetessa subratlla com “En aquesta casa es conserva, perfectament classificat pel seu fill Marc-Enric l’arxiu del poeta, amb l’obra inèdita, que espera l’hora de veure’s publicada”. Aquesta reivindicació de la necessitat de publicar l’obra inèdita del poeta que tant admirava, Vayreda l’acompanya d’una precisa disquisició:
“Parlar de Fages de Climent als empordanesos és obligat, així com reiterar una vegada més l’excel·lència d’aquest poeta nostre, els versos del qual som tants a admirar, encara que el que s’hagi fet més popular siguin els epigrames incisius i precisos, que fan riure tothom menys l’interessat (…) Però Fages (…) fou molt més que això, doblat de poeta èpic i líric, que amb força i originalitat jugava amb les rimes més difícils.”
La lloança i valoració de l’obra de l’amic, acabava amb un desig explícit, gairebé una exigència que esperava que algun dia es fes realitat, un anhel que, alhora, contenia una severa crítica al silenci i oblit que, fins llavors, havia acompanyat l’obra de Fages:
“El dia que el corpus poètic de Fages de Climent caigui a les mans de crítics competents i preparats, podrà ser jutjat el valor global de l’obra d’aquest poeta nostre que espera l’hora de la justícia, que fa temps té les balances preparades (…). L’inèdit Somni de Cap de Creus, gairebé l’obra pòstuma farà parlar els descendents dels qui fins ara han tingut la boca closa o li han negat el pa i la sal.”
Al cinquanta anys de la mort del poeta, el desig de Montserrat Vayreda, una de les cariàtides de l’Empordà segons denominació del propi Fages, esdevé una realitat.
Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de l’Institut Ramon Muntaner
