Retrat de l’artista adolescent

Retrat de l’artista adolescent

Escola del Jesuïtes del Carrer Casp, a Barcelona

Carles Fages de Climent va ser alumne dels Jesuïtes en els seus anys de formació. Com James Joyce. Com Josep Maria de Sagarra. Com Gaziel.  Com Josep Maria López-Picó. De 1913 a 1919  va estudiar a Barcelona als jesuïtes de Sarrià i més tard als jesuïtes del carrer Casp de Barcelona; van ser uns anys efervescents, intensos, on la Gran Guerra, tan propera, va marcar de forma intensa la vida cultural, política i econòmica de la societat catalana. En aquells anys convulsos, viscuts amb intensitat, el jove Fages va assentar les bases de la trajectòria estètica personal que desenvoluparia en el anys posteriors.

A inicis del segle XX, la Companyia de Jesús tenia un sòlid prestigi acadèmic arreu del món, del Japó als Estats Units passant per la Gran Bretanya, alhora que constituïa un dels pilars formatius del tradicionalisme catòlic i el conservadorisme polític. El rigor de la institució no només es manifestava en l’estricta disciplina a les aules sinó també en una sòlida formació acadèmica i espiritual que volia preparar els fills de les famílies benestants per a dur les regnes d’una societat en inevitable transformació.

El jove Carles Fages de Climent

El jove Carles Fages de Climent

El pal de paller de l’educació religiosa eren els Exercicis espirituals formulats per Sant Ignasi de Loyola, una metodologia creada a mitjans del segle XVI que conduïa a un rigorós examen de consciència, una introspecció metòdica i exhaustiva que tenia la funció de dotar al creient d’una sòlid autoconeixement que el preparés per entendre millor les seves debilitats i quin havia de ser el camí correcte per arribar a Déu. Un mètode, al cap i a la fi, que ens pot explicar moltes de les obres de Fages més introspectives i personals

Per la seva banda, la preparació acadèmica era especialment rigorosa en el camp de les humanitats i en l’ensenyament del llatí, que esdevenia imprescindible en la formació de l’alumnat; la lectura dels clàssics, i la seva traducció, va acompanyar el creixement intel·lectual del jove Fages, a qui podem imaginar, com Joyce, retratat com un artista adolescent a la recerca de la seva identitat personal i estètica.

Anys d’aprenentatge sota la tutela de la Companyia a ben segur que van ajudar a forjar el tarannà de Carles Fages de Climent; el rigor, el classicisme, la capacitat d’introspecció i un actitud rigorosa i metòdica en el seu compromís artístic –no tant en la seva vida quotidiana- van esdevenir innegable senyal d’identitat. En aquells anys d’instrucció severa i, alhora, sòlida, el jove aprenent de poeta va començar a definir una vocació artística que començaria a prendre forma pocs anys després quan comencés a publicar els primers llibres.

 

Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de l’Institut Ramon Muntaner

 

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.