Què hi ha darrere l’homenot Fages? Quins són els motius vitals que l’empenyen a concebre Auca de mi mateix? Aquest darrer poemari, suara publicat, ens obre l’altre porticó que dóna accés a conèixer l’home i el poeta -en Fages conflueixen- que s’ha anat desvelant al llarg de la publicació, des de 2002, de bona part de la seva obra inèdita, amb els corresponents estudis introductoris i anotacions a peu de plana.
Cal destacar-ne la publicació (reedició amb apèndix en el segon cas) de tres obres cabdals: la miscel.lània Carles Fages de Climent (1902-1968). Poètica i mítica de lÈmpordà, Ajuntament de Figueres, 2002; Climent, Diputació de Girona, 1909; i, sobretot, Memòries. A la recerca de mi mateix, a cura de Narcís Garolera, Brau, edicions, 2014. Auca de mi mateix, pel que fa a aquesta darrera, és la concreció de la personalitat fagesiana en un recull poètic que reflecteix el seu itinerari poètico-vital.
Es tracta d’un conjunt de 71 poemes, d’extensió molt vària, precedits d’un breu estudi introductori i amb un aparat de 213 notes explicatives, a peu de cada plana. Per què tantes notes explicatives? Per poder esprémer tot el suc de referències subjacents, imprescindibles, que Fages només insinua, però que són elements clau per entendre amb la màxima claredat possible aquella al·lusió concreta que fa el poeta. Ell es plau d’establir dos nivells de lectura, i el més aprofundit és el que conté la clau intencional, sense vels, d’aquell determinat poema. Així, el que semblaria una composició escrita amb un mer domini de la tècnica, esdevé, en el segon nivell de lectura, un gran artifici semàntic ple de connotacions de tot tipus, però sempre reveladores de la seva manera d’entendre la pròpia vida i la seva concepció de la poesia, ambdues estretament vinculades.
Auca de mi mateix, de Carles Fages de Climent
Si hem d’establir quins eixos focals es destrien a Auca de mi mateix, podem destacar-ne quatre: a) la memòria familiar (personal i patrimonial); b) la memòria històrica col·lectiva (sovint empeltada a l’anterior); c) la memòria eròtico-afectiva, amb una prevalència de l’amargor per la pèrdua i el pas ineluctable del temps; d) els interrogants existencials i la seva relació amb Déu (“buscando a Dios entre la niebla”, en expressió de Machado, amb la tensió cos-esperit, més en la línia del Cant Espiritual d’Ausiàs March, que no pas amb el de Maragall (més panenteista, al seu torn, que no pas panteista); i e) en darrer lloc, però no menys important, el dels seus mestres literaris, clàssics i moderns, aspecte crucial per entendre les fonts de la seva poètica i de la seva concepció del món i del sentit de la vida.
Biografia, pensament, bipolaritat tensional entre experiència i idealitat, consciència del que és contingent davant la sublimitat, compromís a fons amb la poesia, mal en sigui ardu i desolat el procés de creació. En una entrevista a Ràdio Popular de Figueres, enregistrada el 1967, Fages confessava: “Tota la meva vida ha estat un martiri dedicat exclusivament a l’art de la poesia”.
Benvinguts al viatge interior de Fages.
Jordi Pla, curador de l’obra de Carles Fages de Climent
