Des d’una modernitat mal entesa, al lector contemporani li pot semblar que no ha de ser gaire interessant donar un cop d’ull al teatre de Carles Fages de Climent, unes peces dramàtiques escrites en vers, que recreen determinats períodes històrics –el passat grec, l’edat mitjana, el segle XVIII- i on s’hi barregen elements extrets de la tradició.
Res més lluny de la veritat: enfrontar-se al teatre de l’autor empordanès per primera vegada és sempre una sorpresa. La vocació poètica que l’acompanyà al llarg de la vida és present també a les seves peces teatrals, on la paraula llisca amb fluïdesa a través d’uns versos aparentment senzills però sovint fruit d’un treball pacient, curós, que es combina amb una reflexió personal sobre la condició humana, més seriosa o irònica segons la peça. Fages és un home a qui li agrada jugar amb el llenguatge i que té un sòlid coneixement dels clàssics i del teatre barroc, al temps que sent una gran estima per la tradició popular; tots aquests elements els podem trobar en la seva producció dramàtica.
Coberta d’Empòrion, la de les tres muralles
El corpus teatral de Fages editat fins al moment està compost per El Bruel (1928), La Dama d’Aragó (1935), El jutge està malalt (1955) i Emporion, la de les tres muralles. A les tres primeres peces, que tenen alguns elements en comú, Fages utilitza el seu saber poètic per construir els versos que basteixen l’obra i conjuga el seu bagatge culte amb la tradició; es recreen fets històrics que el poeta barreja d’excel·lent manera amb la llegenda i la cançó popular i sovint arrodoneix i dóna entitat a uns personatges tan sols esbossats a la font tradicional. A Emporion, la de les tres muralles, en canvi, Fages construeix una peça diferent; ens trobem davant d’una comèdia en vers de to irònic, farcida d’anacronismes i d’estil àgil, agut i gran sentit del ritme, on l’autor ironitza sobre el mite empordanès d’arrel clàssica que el noucentisme, i ell mateix, pregonà.
Totes quatre peces són una excel·lent lectura que ens permetran conèixer un nou aspecte d’aquest poeta versàtil que, segur del seu talent, s’atreveix amb els versos clàssics i els populars, amb la prosa, i també amb el teatre.
M. Mercè Cuartiella
