Una Càtedra de Patrimoni Literari per reivindicar Fages

Una Càtedra de Patrimoni Literari per reivindicar Fages

Carles Fages, fent un parlament, l'any 1964

El dia 22 de març de l’any 1968 un poeta de 65 anys apostava per una poeta de 38 anys en la Festa de la poesia de Figueres. Carles Fages de Climent, ànima i mantenedor d’aquella festa, no s’estava de proclamar que un dels versos d’aquella poeta, encara inèdita, era “generós de fragàncies líriques” i tenia “la gràcia dels madrigals històrics”. La poeta era Maria Àngels Anglada. Fages moria al cap de pocs mesos, ja acomplerts els 66 anys. Anglada publicà el seu primer poemari l’any 1972 i moria als 69 anys d’edat, el dia de sant Jordi de l’any 1999.  A la Revista de Palafrugell de juliol de 1976, Anglada va escriure sobre la influència del mite grec en l’obra de Fages el qual els usa, diu, “amb naturalitat, com vells coneguts, com un element estètic en la seva poesia”. Vet aquí, doncs, un dels punts que, a més de la terra que els va acollir i la consciència de la llengua, agermana més els dos autors: el cultiu dels clàssics, l’amor pels clàssics llatins i grecs.

 

Fages de Climent, signant llibres

Fages de Climent, signant llibres

El mes d’octubre de l’any 2004, la Universitat de Girona va crear la Càtedra M. Àngels Anglada de Patrimoni Literari. Un altre mes d’octubre, el de l’any 2013, la universitat va adoptar per unanimitat l’acord de canviar la denominació anterior per la de Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent. La Càtedra té com a objectiu perpetuar la memòria i estudiar l’obra dels escriptors que li donen nom, a través de cursos, jornades de treball, seminaris, estudis, publicacions i exposicions (físiques o virtuals), destinats a contribuir a la divulgació d’una obra literària feta a l’ombra dels clàssics, a augmentar la seva presència en el panorama cultural i literari català i internacional. D’altra banda, és propòsit de la Càtedra impulsar els estudis clàssics i promoure un espai de reflexió, de debat i d’estudi sobre el llegat de Grècia i Roma a la cultura catalana, especialment sobre la influència de les literatures grega i llatina clàssiques en la literatura catalana, però també sobre les relacions culturals establertes al llarg dels segles i fins avui entre Catalunya, Itàlia i Grècia.

A través del Fòrum de Patrimoni Literari que enguany arribarà a la quarta edició, la Càtedra promou estudis sobre la relació entre la literatura i el paisatge, impulsa la investigació sobre la patrimonialització del territori i promou la creació d’itineraris literaris i parcs literaris. Així, la Càtedra, ara renovada, ha portat els dos escriptors i les seves geografies líriques al Mapa Literari Català 2.0, crea i publica itineraris literaris. Als ja existents de Maria Àngels Anglada a Figueres, a Vic i al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, afegirà ara el de Fages de Climent a Castelló d’Empúries, d’imminent aparició. La Càtedra ha creat un espai virtual, l’Atles literari de les terres de Girona, d’especialització sobre literatura i territori, aquella “fusió d’una contrada amb el seu escriptor” que va dir Ferran Soldevila i recorda Maria Àngels Anglada l’any 1978 en un article a propòsit de Jacint Verdaguer, en el qual esmenta Fages.

Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Anglada -Fages

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.