Sobre la poesia encara inèdita de Fages

A la pensió Roca de Figueres, a la dècada de 1960, amb uns amics, entre ells Joan Sibeques, Matilde Escudero, Montserrat Vayreda i Pilar Nierga

Actualment estem treballant en el poemari Trena de set aigües, dedicada als rius i afluents que travessen l’Alt Empordà. Són poemes rimats, d’art major i també d’art menor, els protagonistes dels quals sovint parlen amb veu pròpia, i que serveixen de pretext per a descriure els elements més característics de la geografia i el paisatge empordanesos, sense oblidar-ne determinats contextos històrics. Des d’una visió intimista o des d’una projecció historicista, Fages hi elabora un discurs líric molt connotatiu, amb profusió d’imatges i comparacions imaginatives i sorprenents, sempre a la cerca de l’efectisme sensorial, però també preservant un sentit de mesura i proporcionalitat al servei de la capacitat evocativa que vol comunicar als lectors.

Telèmac és un poema dramàtic distribuït en nou cants, però amb la mancança, provisional, dels cants setè i vuitè. La mort de Pan reprèn el mite que ja és present a Somni de Cap de Creus, però amb un ampli ventall d’incursions a la seva simbologia. Auca de mi mateix conté diversos reculls de caràcter autònom amb una gran varietat d’estrofisme i variacions mètriques. Invocació al Paràclit (motiu que apareix també a Somni… i a Balada del Sabater d’Ordis i que és clau per a comprendre els pressupòsits de la poètica fagesiana) és compost de quaranta tercines. Hi ha, sense explicitar-ne un aplec amb títol, una quantitat important de poemes (des de tirallongues a sonets, silves, octaves de diferent combinatòria, dècimes, etc.) en procés de classificació i distribució.

Acte acadèmic a Figueres, a la dècada de 1950

Acte acadèmic a Figueres, a la dècada de 1950

De moment, us oferim un tast de Trena de set aigües:

Duu el roig Manol magranes i cistella.

L’Arnera és mel i el Ricardell és vi.

El Llobregat és menta i romaní,

i tots plegats fan l’arc de sant Martí

amb un mantell de somnis i de güella.

Sis rius, sis arcs, i en resta un altre encara

per les rieres que no tenen nom,

silents, humils sotales branques d’om

on els ramats s’abeuren al gual som.

Saben el cant de mort de l’atzavara.

No els heu sentit, torbant la pau campestre,

en un concert desesperat de jazz?

El Manol és diapasó dels las,

l’Arnera els mis, i el Ricardell els fas,

i udolen tots desafinant l’orquestra.

Esperem que us agradi. L’edició comptarà amb un aparat de notes a peu de plana per esclarir referències que l’autor fa, de vegades el·lípticament, a persones, fets, circumstàncies històriques o biogràfiques que constitueix en la clau del poema en concret. També inclouran aclariments de tipus lexicosemàntic per facilitar al màxim la plena comprensió dels versos.

Jordi Pla, 
curador de l’obra de Fages de Climent

Deixa un comentari

You must be logged in to post a comment.