L’atzarosa coneixença de Carles Fages i Torrents, nét i hereu de l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent, em procurà una visita al vell casal dels Climent, al cor de Castelló d’Empúries. L’actual propietari me’n mostrà les dependències i m’obrí l’arxiu particular, ric en documents històrics i en escrits –molts d’ells inèdits– del seu avi.
M’assenyalà quatre grosses capses que contenien, en diferent estat de redacció, les memòries inèdites de l’escriptor. M’hi vaig interessar de seguida, i ell me’n deixà veure, amablement, el contingut. Cada capsa estava atapeïda de plecs de papers –alguns, manuscrits; altres, mecanografiats– en diversos formats: folis, quartilles, paper timbrat i fins i tot quaderns escolars. Cada plec duu, anotada per Fages, la indicació genèrica de “Memòries” i una altra de més concreta, segons el tema o l’època que s’hi tracta: “La gran amor”, “Època republicana”… Començades abans de la guerra civil, en bona part són escrites a Castelló, als darrers anys de la vida del poeta. Sembla que l’autor en preparava l’edició, la qual –no sabem per quin motiu– no s’arribà a materialitzar.
Aquestes memòries tenen un gran valor històric i literari, i ens fan conèixer la biografia de l’escriptor. Format en el noucentisme, la seva primera obra poètica –Les bruixes de Llers (1924)–, amb pròleg de Ventura Gassol, causa sorpresa en els medis literaris del moment, sobretot pel tema, però també pel domini de la forma, rigorosa i treballada. El següent poemari –Tamarius i roses (1925)– el confirma com un dels poetes més destacats de la seva generació. L’any 1933 publica Climent, un llibre en prosa sobre la seva família materna, i, en plena guerra civil, una altra magnífica obra en vers: Sonets a Maria Clara (1938).
Després de la contesa, l’obra més destacada de la seva producció poètica és, sens dubte, la Balada del Sabater d’Ordis (1954), amb pròleg i il·lustracions de Salvador Dalí, però Fages és conegut, sobretot, pels seus epigrames, que passaven de mà en mà, en còpies mecanoscrites, i li donaven molta popularitat, sobretot a l’Empordà.
Les memòries ens informen de la producció literària de Fages, i ens fan conèixer, en pàgines comparables a les del millor Sagarra memorialístic –com ell, d’ascendència senyorial–, la seva infantesa, la seva formació i, sobretot, el naixement de la seva irrenunciable vocació literària. Sorprendran més d’un lector els capítols evocadors de la política dels anys anteriors a la guerra, i, sobretot, els seus records de l’època del conflicte civil. Tenen, també, molt d’interès els capítols evocadors dels anys de la postguerra, viscuts finalment a la seva casa natal de Castelló d’Empúries.
Narcís Garolera,
editor filològic del volum de memòries de Fages de Climent
